Creuant la serra de Collserola, els nostres passos es dirigeixen cap a Sant Cugat amb el seu important monestir; Ullastrell, on podem trobar el primer alberg d’acollida municipal d’aquest camí; i des d’allí, creuant Olesa, Esparreguera i entrant a Collbató pel ben conservat Arc d’en Bros, iniciar l’ascens a Montserrat, referència religiosa i cultural per als catalans.

Deixant enrere la Moreneta pel Camí dels Degotalls, baixarem fàcilment cap a la industrial Igualada, i seguirem a la recerca de les ermites romàniques de Sant Jaume de Sesoliveres i de Pallerols. Sempre paral·lels però a prou distància de la Nacional II, arribarem a les acollidores Cervera i Tàrrega on hem d’estar particularment alerta ja que aquí el camí es bifurca.

Una opció seria seguir cap a Lleida i creuar els Monegros direcció a Saragossa i Logronyo; i l’altra, la que aquí recomanem i us expliquem, és dirigir el nostre passos cap al nord-oest passant per davant de l’estació de RENFE de Tàrrega.

Des d’allà, el camí ens portarà per la plana lleidatana a l’hospitalària Linyola, a la històrica Balaguer, i després de deixar enrere Algerri i Alfarràs, ens acomiadarem de les terres catalanes per entrar a l’ Aragó.

Tamarit de Llitera segueix oferint l’històric primer alberg públic d’aquest Camí; després de creuar la comarca de la Llitera, ens espera Montsó i el seu castell templer vigilant al pelegrí.

Evitant carreteres i seguint les restes d’antigues calçades i vestigis romans, ens dirigirem a Berbegal, citat ja en el capítol III del Llibre IV del Codice Calixtinus com “opidum fortissimum Barbagalli”, on podem contemplar la seva col·legiata. I després de la històrica Pertusa, arribarem Osca.

A l’entrar a Osca passarem per davant de l’ermita de la Mare de Déu Sales, amb la seva Verge Romànica, l’existència d’una especula de pelegrí sota aquesta advocació, dóna fe de la importància que va tenir en l’època dels pelegrinatges. També és d’obligada visita l’església de Sant Pere Vell, edifici que va ser temple romà, posteriorment visigot, després mossàrab i finalment romànic.

El Camí avança entre fruiters i terres de conreu o pastures cap als boscos del pre-Pirineu; a la col·legiata de Bolea podrem contemplar un Sant Jaume pelegrí en el seu imponent retaule de l’Altar Major; i a Loarre podrem visitar el castell romànic fortificat més antic de la península. Després de petits i acollidors albergs com els de Sarsamarcuello o Ena separats per la Foz d’ Escalete, a través de l’encantadora Botaya iniciarem l’ascensió fins l’imponent monestir de Sant Joan de la Penya, enclavat a la roca, on podem admirar un dels millors claustres romànics del món.

Des de Sant Joan de la Penya, una espectacular baixada contemplant el Pirineu ens portarà a Santa Creu de la Serós ja a la comarca de la Jacetània, i a pocs quilòmetres confluirem a Santa Cilia de Jaca amb el Camí que ve des d’El Somport.

Tot i la duresa del seu tram final i que passa per petits llogarets amb pocs serveis, té l’avantatge que connecta amb un camí amb bona infraestructura (en aquest cas el Camí Aragonès) molt abans que si optem per la variant de Lleida i Saragossa.

Camí solitari i ben senyalitzat en el qual ningú s’estranya de veure passar pelegrins cap a Compostela.

No hi ha cap guia editada en paper però tampoc és imprescindible per recórrer els aproximadament 1.300 km que separen Barcelona de Compostel·la.

La nostra associació disposa d’un fullet amb la descripció de l’itinerari. Pots accedir-hi clicant a la icona PDF

Fulla dels serveis: